Avantprojecte de la llei de l'arquitectura

Com a representants de la Cambra de Serveis Professionals hem assistit a la presentació de l’avantprojecte de llei de l’Arquitectura.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ens ha demanat que com a implicats en fem les observacions i aportacions oportunes.

Adjuntem la presentació en power pont de l’avantprojecte així com la Memòria preliminar aprovada per acord de Govern per tal d’iniciar la seva tramitació.

Llegir l'avantprojecte de la llei
http://cambraprofessional.org/documents/250224_Presentacio_Llei_Arquitectura_.pdf
Llegir l'acord de l'avantprojecte
http://cambraprofessional.org/documents/131203_Memoria_Preliminar_ACORD.pdf

Us convidem a que, com a professionals del sector, ens feu saber les vostres opinions i que participeu en el debat.

Cordialment,

Cambra d'Empreses de Serveis Professionals a la Construcció

Bon dia,

Per començar només un aclariment.

La presentació parla de la voluntat d'establir per llei que sempre en encarregar el projecte s'encomani també la direcció facultativa.

Vaig preguntar sí realment volien dir això és a dir: la direcció d'obra; la direcció d'execució i la coordinació de s. i s.

Com sabeu aquesta és -jurídicament- la composició de la direcció facultativa

Em van dir que no, que s'havien equivocat, que realment només volien dir la direcció d'obra.

Van dir que ja ho esmenarien.

Una altra estona ja faré comentaris

Consideracions generals sobre el projecte de llei que s’haurien de polir, necessàriament, si s'han d'enviar a alguna instancia oficial.
D'entrada, dir que em sembla molt important i, fins i tot necessari, promoure i fomentar la qualitat arquitectònica.
Molt més a casa nostra per la tradició, el bagatge i el ben guanyat prestigi de la seva arquitectura i perquè considero que es , també, un actiu de desenvolupament econòmic de qualitat molt en sintonia amb les fórmules de desenvolupament per les que lluiten les societats d'avantguarda del futur
Dit això, i atenent-me al contingut de l’esborrany, sembla, a priori, que hi ha poca teca per substanciar una llei.
Té un contingut essencialment declaratiu. Bones motivacions i declaracions sobre la qüestió que no sé (no soc expert) si requereixen el rang de llei.
Als efectes pràctics proposa, fet i fet, la creació de 2 organismes i uns premis i suggereix unes fórmules de contractació per a l’Administració.
Els organismes i els premis sembla que no requereixin d’una llei per la seva promoció, i les fórmules de contractació son, com no podia ser d’una altra manera, les que ja estipula llei de Contractes del Sector Públic que beu de la directiva europea vinculada.
Sembla (si es que ja no es fa) que amb unes recomanacions als diferent Departaments contractadors de l’Administració sobre els procediments de contractació a seguir, això quedaria implementat de forma senzilla i efectiva.
Tot i així, tots aquests comentaris responen més a una sensació que a un coneixement específic de lleis. Ho deixo pel nostre debat intern.
Questions de fons.
Crec que el text es recolza amb una concepció del context edificatori que ja s’ha superat o que, al menys, al meu entendre, no es correspon amb els temps que corren.
Es imprescindible distingir, de forma ben clara, entre la qualitat arquitectònica del Projecte i la qualitat arquitectònica de l’Obra Feta.
Per obtenir la última es necessita la qualitat arquitectònica del primer, però, no sempre la qualitat arquitectònica del Projecte condueix a la segona. La qualitat arquitectònica del Projecte es necessària però no suficient.
Quantes propostes guanyadores de concursos d’idees s’assemblen a les obres acabades?
Algú recorda la proposta de la Torre de Collserola d’en Foster?
No vull dir que no s’acabin amb la necessària qualitat arquitectònica.
El que vull dir es que la qualitat arquitectònica del projecte ha d’anar absolutament lligada amb la seva qualitat tècnica (per dir-ho ràpid).

No podem seguir tenint projectes meravellosos que, més endavant, no encaixen en les restriccions tècniques de l’operació. Restriccions de la vida real, que sempre hi son i que s’han de reportar, en tractar-se d’obres públiques, a la societat.
La qualitat arquitectònica ha de conciliar-se amb els esforços de sostenibilitat econòmica, energètica, de facilitat de manteniment, etc., que la societat també demana amb insistència i que l’administració ha de fomentar.
Dit això, em sembla que el projecte de llei perd l’oportunitat d’esmenar una de les grans mancances que ha patit el nostre sector durant aquest últims anys: incorporar de forma real al procés de redacció de projecte els experts en la producció de les obres. De manera efectiva, no declarativa.
Aquests experts son els que poden aportar la suficiència tècnica, econòmica i qualitativa del projecte que es part absolutament necessària d’un projecte amb qualitat arquitectònica i que , a més, i per això, podrà precipitar també desprès, en una Obra amb qualitat arquitectònica., que es del que es tracta.
Crec que el text obvia aquest extrem.
De fet, hi ha un apartat del text que diu clarament que s’ha de promoure la coordinació i col•laboració entre el redactor del projecte i, en aquest cas, l’empresa UN COP REDACTAT el projecte.
Jo crec -no sé ara a quin nivell- que cal una intervenció de la producció (tècnics, experts o, fins i tot, empreses) en la fase de definició, abans de tancar el projecte. Es quan pot ser efectiu. Hi ha un plec d’experiències d’aquesta col•laboració arreu d’Europa i considero que es un exercici de realisme i de credibilitat que es mereixeria un procés com el que es vol iniciar ara.
Tinc la impressió que, de nou, s’ha legislat per garantir la qualitat arquitectònica del Projecte, però no sé si de la de l’Obra també.
Altres aspectes a comentar:
• Al projecte, no s’esmenta gairebé una realitat tant insistentment contrastada com la dels equips pluridisciplinars com als nous agents per produir projectes amb aquesta concepció de veritable qualitat arquitectònica.
• S’ha pensat en tot tipus d’obres (Grup A, B i C de la LOE)?
• Hi ha una contradicció molt forta entre la legislació comunitària i el que demana el text en relació a l’acreditació de la solvència tècnica mitjançant l’experiencia.
L’experiència es un criteri rebutjat categòricament per la legislació comunitària, avalat, fins i tot, per molta jurisprudència al respecte.

Bon tarda,
Havent llegit l’avantprojecte de llei, em permetreu que digui que no m’ha quedat clar perquè es fa, ni perquè serveix. Probablement perquè no tinc coneixement del com ha arribat fins aquí. Estic molt d’acord amb les declaracions, em semblen justes i encertades, però és molt declarativa, moltes intensions i poc cos de llei, i sense res realment d’obligació de compliment. Es promou, s’impulsa, fomenta..., però poca cosa. Dit això, destacaria algunes coses:
- Molt d’acord en donar prioritat de la qualitat o consideracions mediambientals i socials, per sobre el preu.
- Molt d’acord en “fomentar el lliure accés i la igualtat real de condicions mitjançant la participació de petits despatxos, joves professionals i altres col•lectius.”
- Està bé crear un Consell de Qualitat Arquitectònica i el Centre d’Interpretació i Recerca de l’Arquitectura de Catalunya, si realment serveix d’alguna cosa.
- M’agrada veure que algú estableix un principi de proporcionalitat entre la documentació sol•licitada i l’objecte del concurs, tot i que m’agradarà veure si es compleix. També que es vulguin establir modalitats diferents en l’acreditació de la solvència tècnica.
- Que es contracti la redacció amb la direcció d’obra, per obres de valor estimat...., sembla a priori bé, tot i que podríem obrir debat.
Dit això, i vist també des de la perspectiva de l’arquitecte tècnic o la direcció d’execució, no se’n fa cap esment a la llei. És a dir res tenim a veure amb la llei d’Arquitectura. Tampoc els enginyers.
Per tant, com a Cambra d’empreses amb vocació transversal en els sector, crec que hauríem de demanar aclariment sobre aquest tema.

Personalment coincideixo força amb el comentaris precedents.

Queda clar que hi ha com dos grans apartats un declaratiu i d’intencions i un altre de més pragmàtic que pretén regular - en el marc de la Llei de Contractes- aspectes del sistema de licitacions públiques.

Parlaré ara només d’algun d’aquests aspectes:

Entenc que l’avantprojecte de Llei proposa entre d’altres els canvis següents:

1r. Establir que necessàriament  l’Autor del projecte sigui el Director d’Obra (actualment es poden fer adjudicacions independents)

Comentari:  Crec  com ja han comentat d’altres companys que si es vol fer una llei és l’hora d’introduir la realitat del procés de projecte i de direcció; que per poca importància que tingui el projecte, de seguida demana la intervenció d’un equip pluridisciplinar . Quedi clar que jo no crec en les licitacions fragmentades tipus  l’estructura o  les instal•lacions per una banda, l’arquitectura per una altre etc. Jo crec que arquitectura ho és tot. És crec un tema amb molts matisos i on aconseguir un consens en temes bàsics potser es possible amb poc temps, però veig  més llarg i difícil d’aconseguir més consensos.


2n. Establir una mena de “jurat” anomenat comité d’experts per valorar els criteris de qualitat arquitectònica que es reconeix que no son avaluables objectivament i que es  valoraran per sobre del valor total de la resta de criteris.

Comentari: D’entrada em fa una certa angúnia.

3n. Establir que totes les licitacions es facin a dues voltes (fins hi tot aquelles que la Llei de Contracte anomena com a “procediment negociat ” previst per a projectes de valor superior al llindar màxim establert  per contractes menors; és a dir les típiques on es demanen com a mínim tres ofertes sense publicitat)
En la segona volta s’haurà de presentar proposta i caldrà la intervenció del jurat d’experts.

Comentari: D’entrada el tema de les dues voltes mai l’he tingut massa clar en general. En particular i a més a més fet urbi et orbi tal com proposa l’avantprojecte,  francament ho veig desmesurat i car. Si és que es paga i es paguen adequadament totes les propostes, tal com crec que hauria de ser (és car pel país i no sé si estem en condicions). Si és que no es paga em sembla una presa de pèl i de diners, perquè  al final s’aconseguirà que s’arruïni tothom o que es continuïn explotant tots els becaris del mon com per desgràcia ja fa temps que es fa a tort i a dret. Algú ha fet números de que ens costa als professionals presentar-nos a licitacions quan no hi ha proposta? Una bestiesa i quan n’hi ha? Una bestiesa elevada a la màxima potència


Procuraré un altre dia comentar d'altres aspectes.

Bona tarda,


Salutacions!

Bon dia,

Després de llegir l'articulat d'aquest avantprojecte, comparteixo amb en RCisa alguns aspectes positius:
- Em sembla bé que en el procés de licitació de contractació pública es doni prioritat a la qualitat, a consideracions mediambientals i socials, per davant de l'oferta econòmica.
- El fet de crear el Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya per tal de regular aquests aspectes.
- Fomentar la participació simultània de tots els agents que participen en el procés constructiu per obtenir millors resultats.
-Potenciar la igualtat de condicions i el lliure accés, de petits despatxos, joves professionals i altres col·lectius, de participació en els procediments de licitació de projectes i de creació arquitectònica.

D'una banda, no entenc com es valoren aspectes com la bellesa o la inserció harmònica en l'entorn. I d'altre banda, parla d'aspectes que van lligats a la pròpia definició d'arquitectura, com l'adequació a l'entorn, idoneïtat de l'edifici per acollir les activitats previstes, procurar el benestar de les persones, etc. Em pregunto que s'entén per arquitectura fins ara i com es valorarà a partir d'ara.

Pel que fa al Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya, és un aspecte bastant obert en el sentit que enlloc especifica qui el conformarà aquest Consell, és a dir, es nomenaran cinc professionals però cal definir si serà un òrgan rotatiu dins dels professionals col·legiats o quins professionals el conformaran. Si no s'especifica això, es pot dubtar molt de que aquest Consell de Qualitat sigui efectiu. I com es tradueix això a nivell local, és a dir, si és obligatori que tots els consistoris tinguin creat un Organisme Consultiu de Qualitat Arquitectònica.

Un altre tema que pot ser preocupant, és el fet de que incorporar una nova llei signifiqui estar sotmès a un tràmit més vers l'administració i per tant, endarrerir més el procés.

Com a element de reflexió al respecte de la multidisciplinarietart COORDINADA com a clau a garantir la qualitat arquitectonica:
Els concursos públics de projecte i direcció a França es treuen per a una figura especifica que aglutina les diferents "misions" a dur a terme i els intervinents imprescindibles per l'operació; la maitrisse d'oeuvre.
Es una figura que requereix l'arquitecte per a la concepció del projecte i la coordinació global de l'encàrrec però que requereix, també, indefectiblement, la identificació i la demostració de solvencia dels responsables de l'economia, l'estructura, les instal·lacions i el medi ambient.
Més enllà de les crítiques que es puguin fer al'arquitectura feta a França, la fórmula transcendeix la figura de l'arquitecte malgrat segueix sent l'agent clau i sobre el que tot gira.
La maitrisse d'oeuvre es un exercici de realisme en el sentit d'identificar i exigir a l'hora de licitar tot allò que, com explicava a la comunicació anterior, es, com a mínim, necessari per a poder arribar als objectius de qualitat arquitectònica que persegueix l'avantprojecte de llei.

xbr escrigué:
La maitrisse d'oeuvre es un exercici de realisme en el sentit d'identificar i exigir a l'hora de licitar  tot allò que, com explicava a la comunicació anterior, es, com a mínim, necessari per a poder arribar als objectius de qualitat arquitectònica que persegueix l'avantprojecte de llei.

Crec que per acostar-nos a l'exercici de realisme que comentes, ens cal un debat més tranquil i partcicipatiu, jo crec que el calendari que proposat per aquest projecte de Llei és massa precipitat. Calen consensos amp'lis i sense un debat seré, participatiu i sense preses dificilment es pot aconseguir.

En un altre moment intentaré reflectir encara més dubtes i reflexions que se'm plantejen.

Com a Cambra Professional disposem d'una còpia de l'articulat de l'avantprojecte de la LLei de l'arquitectura. En aquest fil podeu llegir el text per tal que ens pogueu escriure al fòrum el que en penseu.
Llegeix l'Articulat de l'avantprojecte

Per tal de seguir amb aquest debat tan interessant hem penjat al nostre web l'articulat de la llei. Com a Cambra disposem d'aquest document i ens agradaria fer-vos-el conèixer per a que ens digueu què en penseu.
En aquest fil accedireu al lloc del fòrum on disposeu de l'enllaç a l'articulat:
Vés al fòrum
Si preferiu accedir directament a l'articulat ho podeu fer aquí:
Ves al web i llegeix l'articulat

Com que ja tenim articulat faig algun dels comentaris que volia fer en l'altre fil "avanprojecte" en aquest.

L’articulat de l’avantprojecte en el seu article 6è. fa les deficions de:

A) Creació arquitectònica.
B) Procés de creació arquitectònica.
C) Qualitat arquitectònica.

Amb les definicions hi estic força d’acord.

Hi ha però uns aspectes que s’han de plantejar ara mateix.

Entenen els autors de l’avantprojecte que totes les edificacions i els seus entorn urbanitzats previstos a la Llei d’Ordenació de l’Edificació (vegeu: http://www.cambraprofessional.org/documents/Ley_38.1999_de_Ordenacion_de_la_Edificiacion.pdf
) tant les de grup A,com les del B, com les del C; són o han de ser de “creació arquitectònica”??  

Jo personalment crec que sí que ho són.

Però ja ho saben que això implica reconèixer la capacitat de “fer” CREACIÓ ARQUITECTÒNICA és a dir ARQUITECTURA no només als Arquitectes, als quals la Llei d’Edificació reserva en exclusiva les atribucions per a projectar obres del grup A,   sinó també als Enginyers i als Enginyers tècnics, que tenen les atribucions (compartides amb els arquitectes de projectar i dirigir totes les obres Edificatòries del grup B  ?? (desde les aeronàutiques a les d’enginyeria accessòria, passant per les industrials, forestals etc. etc.) art. 2.2 de la LOE.
Ha! I també hi ha les del gurp C.

El món real va per devant  això és evident, i la feina  a la pràctica la fa qui les sap fer és a dir qui és competent,  no qui té atribucions. Però hi ha els aspectes legals: només ho pot legalitzar qui té atribucions.

A mi si realment fóssim capaços de desenvolupar -un procés de creació arquitectònica- com el que preconitza l’article  6è de l’avantprojecte de llei (autonòmica) que comentem, en relació a l’article 2,2 de la LOE (estatal), em semblaria realment revolucionari i fantàstic.

PERÒ ÉS AIXÒ EL QUÈ REALMENT VOLEN ?

Definició de Procés de creació arquitectònica fet per l'avantprojecte:
“b) Procés de creació arquitectónica: procediment complet i complex que, partint
dels objectius preestablerts, requereix d'un desenvolupament participatiu i
coherent amb els requisits exigits. La coherència suposa que els participants
en el procés, duguin a terme les seves aportacions d'acord amb els objectius i
criteris de solució fixats pel responsable del procés de creació”.

Definició que caldria analitzar amb detall:
"partint dels objectius preestablerts" (hem de suposar que es el client qui els estableix)
"coherent amb els requisits exigits" (suposo que es refereix a les restriccions: la normativa, la disponibilitat econòmica, els aspectes funcionals, etc)
Suposoat tot això,
"coherent amb els objectius i els criteris de solució fixats pel responsable del procés de creació"
(coherents amb els objectius preestablerts, coherents amb els requisits exigits, coherents amb els objectius fixats pel responsable de creació. Aniria bé precisar tanta coherència.)
(coherent amb els criteris de solució fixats pel responsable del procés. Segur que es pot expressar millor i que no vol dir el que sembla. Els criteris de solució, millor compartits amb un bon equip amb experts dels diferents àmbits que no pas sol, no?

COMENTARIS A L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE L’ARQUITECTURA
En línies generals sembla que l’avantprojecte és bo i convenient.
Comentaris
- En diferents articles es parla de “l’execució de les obres” però sembla fa referència a “la direcció de les obres
- Cal que es digui que per fer una bona obra d’arquitectura cal un bon projecte i també una bona construcció de l’obra. Per fer un projecte de qualitat cal un equip adequat d’arquitecte, i també de tots els altres professionals de la construcció: aparelladors, arquitectes tècnics, enginyers de diverses especialitats, etc. Per assolir una bona construcció cal tot l’equip de projecte i un bon contractista i industrials de la construcció. Cada professional ha de fer la seva feina i l’arquitecte ha de coordinar i vetllar per la qualitat arquitectònica.
-probablement el que cal es considerar la funció, la resistència i la bellesa, i també les normatives, els costos i el temps, i tot en un marc de cooperació i sostenibilitat.

Joan Mª Pascual Cañellas, arq.
Estudi PSP arquitectura S.C.P.

Benvolguts
Rellegint per enésima vegada el document de la nova llei poc puc aportar doncxs ja ho heu dit quasi tot. Jo tampoc entenc el perquè d'aquesta llei. Pel que fa als arquitectes tècnics a qui novament crec que no va dirigida, poc es parla de la qualitat de la construcció. Molta Arquitectura amb majúscules i donar-hi voltes i més voltes.
Pel que fa al tema del BIM crec que està en mans de gent que no sap de que parla. Es una filosofía de vida (professional) que s'ha d'encarar desde la Universitat. Ara ens haurem d'adaptar a correcuita per no quedar despenjats invertint molt temps i diners.
Tot plegat com sempre.
Pel que veig les opinions totes son bastant crítiques en general.
Per altre banda es critiquen els projectes sense tenir en compte que aquests passen una revisió per part de l'Administració i s'autoritza la seva construcció. Qui es en realitat el responsable del que es construeix?

Després de llegir el document en qüestió, voldria expresar el següent:
- Ho trobo ANTIC, com d'una altra època, els problemes que tenim no es solucionaran amb el que he llegit.
- No es proposa res de nou, quan és opinió força estesa que en aquest moment s'hauria d'aprofitar per redefinir el sector, els actors que intervenen i les seves inter-relacions. Així com de les seves responsabilitats, totalment desproporcionades en funció de l'import de les retribucions i l'incidència en els preus.
- No es parla enlloc de CONSTRUCCIÓ, la paraula crec que només apareix una vegada en tot el document.
- No es parla de desenvolupament de tècniques i metodologies innovadores per dinamitzar el sector. Només es parla de qualitat arquitectònica.
- El concepte de CREACIÓ ARQUITECTÒNICA, com acció que inclou la redacció del projecte, té una càrrega de misticisme que no es correspon amb els temps actuals. A l'article 6 es diu que tots els participants del procés de Creació Arquitectònica (entenc Projecte) s'han de SOTMETRE als criteris del responsable de la creació...
Personalment ho trobo caduc, estem en els temps dels equips pluridisciplinars i complexes en els que no hi ha lloc per a aquesta generalització.
Per altra banda no crec que el que necessitem siguin més Premis...
La creació d'Organimes de Qualitat Arquitectònica em genera una certa inquietut.
Cordialment,
JMF

Crec que aquesta és una llei que sobretot està regulant l'AUTORIA de l'arquitectura, pensant que els criteris com el bon gust, la bellesa, etc., es poden regular (vegeu definició que fan del procés de creació arquitectònica). Els tribunals del bon gust arquitectònic a mi també em fan una mica d'angúnia,. Crec que més que regular-ho d'aquesta manera convé educar els futurs promotors en l'arquitectura com a fet cultural, i que siguin ells qui contractin els millors tècnics (a la proposta d'avantprojecte veig que hi ha alguna proposta educativa aquest sentit).

És un concepte romàntic d'autoria, que a Catalunya va donar molt bons resultats arquitectònics, sobretot en la promoció burguesa d'edificis modernistes, i que ha donat lloc a un país i una ciutat com Barcelona que ara en treuen rèdits (entre d'altres, el turisme).

Que hi hagi aquesta sensibilitat lliga doncs amb un corrent cultural de fons que recorre històricament l'edificació a Catalunya. El mateix conseller Mas-Collell, en una xerrada al COAC fa uns tres anys, ja la va posar de relleu, tot dient que passariem uns anys molt durs, però que l'arquitectura a Catalunya tenia i continuaria tenint un reconeixement que no té a d'altres llocs.

El corrent de fons de la llei l'entenc i el comparteixo: convé que hi hagi un tècnic que sigui responsable del procés (projecte, direcció d'obra), que en dóni continuïtat i en respongui. De tota manera, cal que ho faci (i aquí és on em grinyola una mica el redactat) com a gestor de la complexitat pluridisciplinar que un projecte requereix avui dia. Més com a médium o partera (amb el client, la societat, l'empresa constructora, les enginyeries...) que com un pintor. Crec important el matís de l'autoria en aquest sentit. Tinc la impressió que és una llei a la defensiva, d'una altra época, i que la tendència actual va per una altra banda (vegeu les lleis com les que impulsen la liberalització dels serveis professionals, per exemple).

Crec que caldria trobar la via per potenciar l'arquitectura de qualitat de manera viable i clara, i sobretot contemporània. És a dir; més que amb principis d'altres temps i bones paraules, amb propostes concretes adreçades, per exemple, a:

- Impulsar clarament el fet que una arquitectura malgastadora de materials i energia, avui dia no és una bona arquitectura. Ni un edifici que té un programa funcional massa gran, o que no es pot adaptar al pas del temps amb flexibilitat, o que no es pot desmuntar i reutilitzar-ne els components, o que es desvia un 50% del pressupost...

- Promoure la cultura del manteniment, fonamental i poc practicada per aquestes latituds malauradament. Això es pot fer impulsant les contractacions de construcció i explotació, el projecte i obra, etc., que aquí insinuen però un pèl a contracor.

-Aplicar ajuts a nivell de fiscalitat (ajuts i desgravacions per projectes que puguin ser verificats com a de qualitat (els punts que veiem abans), augment d'edificabilitats pels promotors si la qualitat de consums i materials es pot contrastar.

- Implicar les universitats (ho esmenten, i és fonamental) les universitats del sector tenen molt a dir, centrant els temes que avui dia són importants a nivel de qualitat.

- Apostar per la simplificació administrativa (concursos, gestió de l'empresa) és fonamental perquè els tècnics ens poguem dedicar a fer bons projectes, i no gestionar els problemes innecessaris.

- Impulsar la investigació. Això també ho esmenten i caldrà desenvolupar-ho a la llei o els reglaments: incentius a nous sistemes industrials, a l'aplicació de patents, a la recerca en el sector... Així no només augmentem la qualitat dels nostres edificis, sinó que fem que el sector de l'edificació sigui un impuls a fer les coses millor i més eficients, i que a més les poguem exportar.

En resum, hem de trencar el cercle viciós en què estàvem instal·lats en el boom, de construir malament, ràpid i sense valor afegit, i no caure en el cercle viciós de construir poc, malament i sense valor afegit, i en aquest sentit la llei és un estímul al debat i el reconeixement de l'administració que les coses es poden i s'han de fer bé. Dit això, crec que cal més concreció i sobretot tenir clar què vol dir al segle XXI la qualitat arquitectònica.

Perdoneu per les faltes d'ortografia, però tinc un corrector ortogràfic que no sé com desactivar, i que està encaparrat que escrigui en castellà peti qui peti.

Benvolguts,
Com a declaració d’intencions crec que aquest Avantprojecte està be, però considero que queda curt – o no ha fet – l’anàlisi i valoració parcial del fet de construir en el nostre país. Portem molts anys construint i tot i que sens cap dubte l’arquitectura n’és el pal de paller, la societat i l’industria han anat evolucionant i demanen que les coses no només siguin maques, demanen que funcionin. No ens ha ensenyat res el període de crisi? No ha servit de res ser el primer país que ha tingut un Institut de construcció?. Sembla que no!
En el seu Capítol I, parla dels valors de l’arquitectura. Com es que encara no parla de la durabilitat del producte final o de l’equilibri entre el disseny, el temps de producció i el seu cost, sempre al servei del usuari final, doncs segons l’Avantprojecte la creació arquitectònica es d’interès públic.
També parla d’impulsar la innovació i la creativitat en un àmbit a on defineix l’arquitectura com industria cultural i creativa. D’acord, però encara no ens hem assabentat que, a mes d’això, l’arquitectura també forma part de la industria productiva del país i que cada errada que comet l’ha d’assolir, econòmicament o estèticament, la societat o el particular?
La industria del automòbil, part creativa i part cultural, no crea ni innova en el procés productiu, si no experimenta a priori donant seguretat al consumidor de que el producte ha estat estudiat. Dona seguretat a l’usuari final aquest Avantprojecte?. Està be que l’administració sigui el motor de tot això, però amb seny que son diners de tots. Cal pensar amb el que està fent amb temes de cogeneració d’energia o el famós plantejament de les SMART CITY. Ja en parlarem un altre dia.
En el procés arquitectònic parla de les aportacions dels diferents participants, d’acord amb els objectius del responsable del procés, però no parla de que les aportacions es faran amb plena llibertat professional.
Està molt be crear organismes per a la qualitat arquitectònica, però la base d’aquesta qualitat – o una part molt important – està en la redacció de projectes, en el temps de redacció i en el control de qualitat del procés.  No he vist cap punt que en parli. Les distincions i premis estan be, però no milloren el procés.
El Capítol de contractació no aporta res de nou que faci pensar que millorarà la qualitat arquitectònica i en definitiva el producte final.
Per altre banda la constitució de jurats es tan subjectiva, doncs parla de professionals amb notòria competència, sense especificar en quines disciplines han de ser competents i fa entendre que tot funcionarà igual.
L’article del honoraris es encara mes divertit doncs trasllada els antics barems d’honoraris dels col•legis al Govern de la Generalitat ...... com si en tinguessin idea del que val fer un projecte!
Antic .... molt antic tot plegat. Salutacions, Marçal Roig.

Ara tenim tres fils oberts: un sobre "avantprojecte", un altre sobre "llei" i encara un altre sobre "articulat" crec que potser fora bó que el moderador o administrador els unifiqués si pot ser, cronològicament en un de sol.

JP escrigué:
En resum, hem de trencar el cercle viciós en què estàvem instal·lats en el boom, de construir malament, ràpid i sense valor afegit, i no caure en el cercle viciós de construir poc, malament i sense valor afegit,

Em sembla que aquest ha de ser el principi rector de la llei. FER-HO MILLOR.

Sembla al meu entendre que de mica en mica en aquest fòrum es van apuntant els dèficits d'aquest avantprojecte de llei i al mateix temps les propostes del que hauria de tractar. Crec bàsics els sis punts que apuntes (JP)

He llegit un contertulià que s'ha entretingut a comptar les vegades que surt la paraula CONSTRUCCIÓ, i diu que només n'ha comptat una.
Vol dir això que només es pretén una arquitectura dibuixada? Jo no ho puc entendre perquè per més que li busquem nous valors semantics sempre valdrà la primera accepció del diccionari:Arquitectura és l'art de construir els edificis

(JP) Ens parles d'un tècnic responsable del procés  "com a gestor de la complexitat pluridisciplinar que un projecte requereix avui dia" en (jbr) ens parlava del model de les licitacions franceses amb la "maitrisse d'oeuvre"   En (Joan M. Pascual) ens deia: "Cal que es digui que per fer una bona obra d’arquitectura cal un bon projecte i també una bona construcció de l’obra. Per fer un projecte de qualitat cal un equip adequat d’arquitecte, i també de tots els altres professionals de la construcció: aparelladors, arquitectes tècnics, enginyers de diverses especialitats",  D'altres contertulians també coincidien en aquests aspectes (Llegiu el que ha dit en Marçal Roig o en JmF i d'altres.
És obvi que  no podem fer una bona llei sense afrontar de ple aquesta complexitat pluridisciplinar.

Aquesta llei i aquest debat neix contaminat. Mentres no siguem capaços d'aixecar el llençol i dir les coses clarament i pel seu nom, ens fartarem de lleis i debats. En el trasfons de tot això els privilegis del funcionament per "atribucions" que a l'únic lloc que condueixen és a la "lluita enmascarada" per qui s'endú el tros mes gran del pastis.
Perquè no aixequem el cap i mirem el modus operandi dels altres paisos que en aquests camps ens porten bastant avantatge...?
Que faci la feina qui estigui "preparat", sigui "competent" i "responsable" per fer-la.

Estic completament d’acord Josep Ma., cal definir un objecte nou i clar per a veure cap a on ha d’anar aquesta Llei. L’objecte de; Fomentar l’arquitectura, l’impuls de la seva qualitat i els mecanismes de contractació, em semblen objectius per estabilitzar la barraqueta.

Un diàleg sobre “La llei de l’arquitectura”.

A la botiga de vendre lleis.

- Hola, bon dia
- Hola
- ¿Es aquí on venen lleis a mida?
- Si senyor, acabem d’encetar una línea sobre professions ancestrals que sembla que tindrà molt recorregut?
- ¿ A si?
- Si senyor. Esta a punt de sortir-ne una sobre arquitectura.
- Ah, que bé. ¿i...com ho fan?
- Miri, es busca un tema que preocupi, no res que no es pogués resoldre amb un senzill decret o amb una norma administrativa. Se li dona un to cultural. Es vesteix amb quatre principis suats i ja tenim la llei.
- Oh que bé.
- Digui’m un exemple, ¿Com es faria en el cas de la medicina?
-Molt senzill. Per regular, per exemple, els concursos d’accés dels professionals metges a la Seguretat Social, faríem una llei que comences amb una nova redacció del jurament hipocràtic (cal que soni modern encara que sigui del segle V abans de Crist). Se seguiria amb l’expressió de la voluntat de que els metges curin i no matin. I, fins i tot, es podria proposar que es construís un Museu per guardar els antics estris de la cirurgia clàssica. ...Ja veu que ben vestida quedaria.
- ¿Que interessant? ¿En podria proposar una?.
- Digui.
- Miri soc pintor, m’agradaria molt tenir una llei en la que, entre altres coses, es regulés els concursos de pintura ràpida al carrer. ¿Podria tenir la meva llei?.
- Si senyor, però comenci a pensar quins principis fonamentals han regit el desenvolupament del seu ofici.
- M’ho posa difícil, però hi pensaré ... alguna cosa trobarem !...... Gràcies i passiu bé. Salut.
- Que estigui bo i torni quan vulgui...

Gràcies Faixedas. Gràcies Xuriguera.

Em sembla que el comentari que ha fet l'Enric Iturbe, associat a ARDEVOL Consultors és la mostra del pensament més generalitzat. En tot cas algú posarà l'accent en aspectes més centrals, o, algú altre en temes més marginals, però en definitiva es resumeix en la darrera frase del nostre col·lega. Sou convidats a llegir-la .

<< Hola,

Jo l’he llegit (és un avantprojecte, que quedi clar); en resum, és una llei molt genèrica, que parla dels “Projectes de Creació Arquitectònica” (enlloc de bàsics i executius; que extrany que canviem els noms de les coses! quina sorpresa!), que no parla ni d’Arquitectes ni Aparelladors ni res, i que per tant sempre hi ha per damunt la LOE i la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. No hi ha cap novetat espectacular, i no patiu, com no pot ser d’una altra forma, a Madrid ens la tombaran com qualsevol altra cosa en la que ells no hi tinguin benefici.

Sense novetat a bord

Ànim!

Enric Iturbe Aldabó

Arquitecte Tècnic >>

He fet un comentari a la Llei d'Ordenació de l'Edificació que crec que pot tenir interés de cara a la seva relació amb la Llei de l'Arquitectura.


https://cambraprofessional.forocatalan.com/t45-atribucions-de-l-arquitecte-com-a-director-d-execucio#119