CONGRÉS MUNDIAL D'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE WSB14
+3
Josep Maria
Ramon Cisa
Maria Fernández Gusart
7 participantes
Pàgina 1 de 1
CONGRÉS MUNDIAL D'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE WSB14
Avui arrenca el Congrés Mundial d’Edificació Sostenible World SB14 que tindrà lloc al Palau de Congressos de Catalunya durant els dies 28-29 i 30 d’octubre. El seu objectiu és cercar solucions sobre com satisfer la demanda d’habitatge, tenint en compte que al 2050 la població mundial superarà els 9.000 milions d’habitants. La millora de l’eficiència energètica permet reduir un 24% la demanda d’energia en vivendes i un 27% en edificis de serveis, reduint les emissions dels edificis fins a un 23%.
Segons Albert Cuchí, President del World SB14 Barcelona, els plans d’acció per reduir les emissions es basen en dues estratègies: l’eficiència energètica i el canvi de fonts d’energia; per això es necessari tenir una visió global de la situació mundial per establir plans a nivell local o regional.
Segons Albert Cuchí, President del World SB14 Barcelona, els plans d’acció per reduir les emissions es basen en dues estratègies: l’eficiència energètica i el canvi de fonts d’energia; per això es necessari tenir una visió global de la situació mundial per establir plans a nivell local o regional.
Maria Fernández Gusart- Missatges : 31
Data d'inscripció : 27/05/2014
Re: CONGRÉS MUNDIAL D'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE WSB14
Respecte al Word SB14 no hi he pogut anar encara. Si que puc comentar-vos que Betarq ha presentat un edifici de vivendes aquest migdia. Volia adjuntar la presentación però veig que el programa no deixa, o jo no ho veig.
Ramon Cisa- Missatges : 4
Data d'inscripció : 02/06/2014
Edat : 52
Domicili professional (Municipi) : Barcelona
Re: CONGRÉS MUNDIAL D'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE WSB14
On l'heu presentat?
Espero que aconsegueixis penjar la presentació per fer-nos dentetes!
Espero que aconsegueixis penjar la presentació per fer-nos dentetes!
Josep Maria- Missatges : 68
Data d'inscripció : 20/01/2014
Edat : 78
Domicili professional (Municipi) : Barcelona
Re: CONGRÉS MUNDIAL D'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE WSB14
Dijous passat dia 30 vaig poder assistir a la jornada de clausura del Congrés Internacional, de la qual passo a compartir amb vosaltres una crònica feta dels apunts que vaig pendre.
A la sessió matinal hi havia, com cada dia, una oferta impressionant de taules rodones. Em vaig fer un llistat de sessions on volia assistir, i vaig haver de fer un tast de cadascuna d’elles per tenir una visió prou àmplia del que s’estava coent al congrés.
Perquè us feu una idea, vaig presenciar reunions de com s’enfoca actualment amb el prisma de l’edificació sostenible temes com la rehabilitació, el retail, els programes d’oficines, disseny amb sistemes passius, gestió intel·ligent, el cicle de vida dels materials, noves certificacions ambientals...
Pel que fa a la rehabilitació, es va posar de manifest la necessitat de comptar amb sistemes industrials i modulars que aportin qualitat, optimització i eficiència als processos de rehabilitació, tot disminuint recursos i consums. Technal va posar com a exemple l’actuació de Lacatton i Vassal a les seves vivendes socials de París, en què la rehabilitació va consistir en augmentar clarament la qualitat de vida dels usuaris (llum, espai, galeries de control tèrmic...), fet amb elements industrials i sistematitzats.
A nivell de tipologies com les oficines, en Jordi Pascual d’Aiguasol va exposar un projecte de recerca molt interessant, en què s’ha estudiat 12.000 edificis d’oficines de Madrid per esbrinar què fa que siguin eficients i què ineficients (és a dir, quines consumeixen de l’ordre de 80-90 kWh/m2 any i quines 150-200), amb algunes conclusions interessants: la rellevància del disseny passiu i l’optimització de l’operació enfront als sistemes actius (van comprovar que igual inversió, es produïen retorns del triple d’estalvi en els 2 primers conceptes que en el tercer !!!), que les façanes transparents són les que costen i consumeixen més, que les eficients són les que van un seguiment del comportament durant la vida útil de l’edifici, i no només en fase de projecte i de l’obra.
Pel que fa a sistemes de control del cicle de vida dels elements de l’edificació és fonamental la unificació d’aquests sistemes, i sembla que ja s’estan aconseguint avanços importants en aquest sentit.
Pel que fa a noves certificacions ambientals vaig assistir a la presentació del sistema Activehouse, promogut per diverses indústries del sector, que es caracteritzar per fer un mapa (i no un gràfic amb una fletxa com és habitual) en què integren de manera conjunta tant els elements d’estalvi energètic, com de medi ambient i de confort dels usuaris, en un intent de plasmar el funcionament dels edificis de mode gràfic i intuïtiu. Els diagrames resultants haurien de permetre comparar millor el comportament global de diversos edificis. En les conclusions va aparèixer la dificultat de trobar un equilibri entre simplicitat de càlcul i rigor en els resultats, i també la desorientació que produeix l’aparició de diversos sistemes de certificació, cadascun amb les seves especificitats, buscant cadascun d’ells convertir-se en estàndard. Un dels assistents al públic (en Bruno Sauer, per qui el conegui) els va fer el comentari que potser més que un sistema global que faci millor o pitjor el que fan uns altres de més implantats, potser es podria haver plantejat l’Activehouse com un plugin que agafi la informació ja calculada en altres sistemes i aporti més informació (en aquest cas, la visió global dels tres vectors comentats anteriorment).
Durant la pausa entre sessions hi havia l’oportunitat d’assistir als stands, en general institucionals o industrials, veure els resultats d’un concurs de proposta organitzat pel congrés (molt interessant, per cert), i unes tertúlies més informals en què es tractava la vessant més social de la sostenibilitat, enllaçant amb unes accions que van tenir el cap de setmana anterior al Forat de la Vergonya i la plaça de la Virreina sobre accions urbanes.
A la tarda hi havia la sessió de conclusions de la jornada i el tancament del congrés.
A les conclusions va haver una tertúlia en què van sortir temes interessants: es va fer incidència en la importància de l’usuari (cal 100h per apendre a conduir, però qui ha de pilotar un edifici –més complex- sovint no rep cap mena de formació específica per fer-ho), es va indicar que els usuaris poc a poc van canviant la sensibilitat vers aquests temes (cada cop més hi ha consciència sobre la pròpia salut, i això, van pronosticar, tindrà repercussió sobre els edificis, tot i que es va reconèixer que canviar hàbits és difícil), es va parlar sobre les noves normatives europees sobre Zero Energy Buildings (d’implantació el 2017 per edificis públics i el 2012 en privats), es va comentar que a nivell social reduir les despeses és vital per als segments pobres de la població i per als països en desenvolupament, es va fer esment que cal explicar l’estalvi econòmic més que només l’energètic perquè es produeixi el canvi de paradigma que necessitem, que cal fer plans per estalviar i invertir allò estalviat, que la recerca és important però que comunicar i comprovar que funciona ho és tant o més, etcètera.
Es va parlar molt d’energia i poc de recursos (almenys en les sessions on vaig poder assistir), tenint molt present el problema del canvi climàtic. Segurament en un futur, quan el tema de l’energia estigui més controlat, s’incidirà de manera més central amb l’optimització dels recursos, més limitats per definició que l’energia, que és infinita, encara que no prou competitiva a nivell de cost a data d’avui.
En aquest sentit vaig trobar una llàstima que la Ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient no aprofités l’ocasió per comprometre el ministeri en l’esmena a l’esborrany de llei d’autoconsum d’energia que va plantejar fa uns mesos el govern central. Ara que l’energia solar descentralitzada comença a ser competitiva respecte la provinent de les xarxes és important que no s’apliquin taxes dissuasives –encara que no se subvencionin les plaques solars si no hi ha recursos-. Això permetria, precisament, reduir la nostra dependència de les energies convencionals i disminuir les emissions de CO2, tal com apunten d’altres mesures del ministeri i que la pròpia ministra va detallar en la seva ponència.
En resum: va ser una jornada molt profitosa, amb una visió global prou completa dels àmbits d’actuació necessaris per fer que el sector de l’edificació sigui un vector de millora en l’impacte que genera en les nostres societats, i no un llast com ha estat les darreres dècades. Vaig percebre que tot i que estem encara lluny dels objectius de canvi del sector, aquest té una gran inèrcia que no ens deixa veure que s’estan posant les bases (almenys a Europa) normatives i culturals perquè en un futur siguin possibles més motius d’optimisme que en els darrers temps. A veure si ens consolida aquest cert canvi de rasant que es podia intuir entre línies.
A la sessió matinal hi havia, com cada dia, una oferta impressionant de taules rodones. Em vaig fer un llistat de sessions on volia assistir, i vaig haver de fer un tast de cadascuna d’elles per tenir una visió prou àmplia del que s’estava coent al congrés.
Perquè us feu una idea, vaig presenciar reunions de com s’enfoca actualment amb el prisma de l’edificació sostenible temes com la rehabilitació, el retail, els programes d’oficines, disseny amb sistemes passius, gestió intel·ligent, el cicle de vida dels materials, noves certificacions ambientals...
Pel que fa a la rehabilitació, es va posar de manifest la necessitat de comptar amb sistemes industrials i modulars que aportin qualitat, optimització i eficiència als processos de rehabilitació, tot disminuint recursos i consums. Technal va posar com a exemple l’actuació de Lacatton i Vassal a les seves vivendes socials de París, en què la rehabilitació va consistir en augmentar clarament la qualitat de vida dels usuaris (llum, espai, galeries de control tèrmic...), fet amb elements industrials i sistematitzats.
A nivell de tipologies com les oficines, en Jordi Pascual d’Aiguasol va exposar un projecte de recerca molt interessant, en què s’ha estudiat 12.000 edificis d’oficines de Madrid per esbrinar què fa que siguin eficients i què ineficients (és a dir, quines consumeixen de l’ordre de 80-90 kWh/m2 any i quines 150-200), amb algunes conclusions interessants: la rellevància del disseny passiu i l’optimització de l’operació enfront als sistemes actius (van comprovar que igual inversió, es produïen retorns del triple d’estalvi en els 2 primers conceptes que en el tercer !!!), que les façanes transparents són les que costen i consumeixen més, que les eficients són les que van un seguiment del comportament durant la vida útil de l’edifici, i no només en fase de projecte i de l’obra.
Pel que fa a sistemes de control del cicle de vida dels elements de l’edificació és fonamental la unificació d’aquests sistemes, i sembla que ja s’estan aconseguint avanços importants en aquest sentit.
Pel que fa a noves certificacions ambientals vaig assistir a la presentació del sistema Activehouse, promogut per diverses indústries del sector, que es caracteritzar per fer un mapa (i no un gràfic amb una fletxa com és habitual) en què integren de manera conjunta tant els elements d’estalvi energètic, com de medi ambient i de confort dels usuaris, en un intent de plasmar el funcionament dels edificis de mode gràfic i intuïtiu. Els diagrames resultants haurien de permetre comparar millor el comportament global de diversos edificis. En les conclusions va aparèixer la dificultat de trobar un equilibri entre simplicitat de càlcul i rigor en els resultats, i també la desorientació que produeix l’aparició de diversos sistemes de certificació, cadascun amb les seves especificitats, buscant cadascun d’ells convertir-se en estàndard. Un dels assistents al públic (en Bruno Sauer, per qui el conegui) els va fer el comentari que potser més que un sistema global que faci millor o pitjor el que fan uns altres de més implantats, potser es podria haver plantejat l’Activehouse com un plugin que agafi la informació ja calculada en altres sistemes i aporti més informació (en aquest cas, la visió global dels tres vectors comentats anteriorment).
Durant la pausa entre sessions hi havia l’oportunitat d’assistir als stands, en general institucionals o industrials, veure els resultats d’un concurs de proposta organitzat pel congrés (molt interessant, per cert), i unes tertúlies més informals en què es tractava la vessant més social de la sostenibilitat, enllaçant amb unes accions que van tenir el cap de setmana anterior al Forat de la Vergonya i la plaça de la Virreina sobre accions urbanes.
A la tarda hi havia la sessió de conclusions de la jornada i el tancament del congrés.
A les conclusions va haver una tertúlia en què van sortir temes interessants: es va fer incidència en la importància de l’usuari (cal 100h per apendre a conduir, però qui ha de pilotar un edifici –més complex- sovint no rep cap mena de formació específica per fer-ho), es va indicar que els usuaris poc a poc van canviant la sensibilitat vers aquests temes (cada cop més hi ha consciència sobre la pròpia salut, i això, van pronosticar, tindrà repercussió sobre els edificis, tot i que es va reconèixer que canviar hàbits és difícil), es va parlar sobre les noves normatives europees sobre Zero Energy Buildings (d’implantació el 2017 per edificis públics i el 2012 en privats), es va comentar que a nivell social reduir les despeses és vital per als segments pobres de la població i per als països en desenvolupament, es va fer esment que cal explicar l’estalvi econòmic més que només l’energètic perquè es produeixi el canvi de paradigma que necessitem, que cal fer plans per estalviar i invertir allò estalviat, que la recerca és important però que comunicar i comprovar que funciona ho és tant o més, etcètera.
Es va parlar molt d’energia i poc de recursos (almenys en les sessions on vaig poder assistir), tenint molt present el problema del canvi climàtic. Segurament en un futur, quan el tema de l’energia estigui més controlat, s’incidirà de manera més central amb l’optimització dels recursos, més limitats per definició que l’energia, que és infinita, encara que no prou competitiva a nivell de cost a data d’avui.
En aquest sentit vaig trobar una llàstima que la Ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient no aprofités l’ocasió per comprometre el ministeri en l’esmena a l’esborrany de llei d’autoconsum d’energia que va plantejar fa uns mesos el govern central. Ara que l’energia solar descentralitzada comença a ser competitiva respecte la provinent de les xarxes és important que no s’apliquin taxes dissuasives –encara que no se subvencionin les plaques solars si no hi ha recursos-. Això permetria, precisament, reduir la nostra dependència de les energies convencionals i disminuir les emissions de CO2, tal com apunten d’altres mesures del ministeri i que la pròpia ministra va detallar en la seva ponència.
En resum: va ser una jornada molt profitosa, amb una visió global prou completa dels àmbits d’actuació necessaris per fer que el sector de l’edificació sigui un vector de millora en l’impacte que genera en les nostres societats, i no un llast com ha estat les darreres dècades. Vaig percebre que tot i que estem encara lluny dels objectius de canvi del sector, aquest té una gran inèrcia que no ens deixa veure que s’estan posant les bases (almenys a Europa) normatives i culturals perquè en un futur siguin possibles més motius d’optimisme que en els darrers temps. A veure si ens consolida aquest cert canvi de rasant que es podia intuir entre línies.
jparis- Missatges : 5
Data d'inscripció : 14/02/2014
Re: CONGRÉS MUNDIAL D'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE WSB14
Moltes gràcies jparis pel resum tan interessant que ens has fet per tots els que no hem pogut assistir al congrés. Estic molt d’acord en que cal ser conscient que ser eficient passa per optimitzar recursos i no només en estalvi energètic (que d’alguna manera és el què sentim més sovint). També és cert que costa molt canviar d’hàbits però si la societat entén que canviar d’hàbits significa estalvi econòmic, és més immediat que parlar d’estalvi energètic. Penso que val molt la pena que la societat en general entengui que invertir en l’estalvi de recursos significa estalviar energia però també diners i guanyar confort i salut.
Maria FG- Missatges : 6
Data d'inscripció : 11/02/2014
Edat : 38
Re: CONGRÉS MUNDIAL D'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE WSB14
Llegeixo que les estratègies que planteja en Cuchí per a reduir les emissions, son: l’eficiència energètica i el canvi de fonts d’energia.
Podem entendre que, tal com proposa Cuchí, l’eficiència energètica esta molt vinculada a la etapa de ús, i., per tant, directament relacionada amb haver previst que l’usuari compti amb aquells elements que li permetran aplicar certs mètodes d’estalvi (*), entenem que en la proposta de Cuchí, molt dirigida a la etapa de disseny, voluntàriament, s’ha deixat de banda l’etapa de l’execució. En principi aquesta postura no sembla massa lògica ja que el fet de construir implica una gran demanda de recursos en forma de matèries primeres i d’energia, encara que la despesa energètica sol ser clarament inferior als consums corresponents a l’etapa d’ús.
Cal convenir, però, que la construcció, tremendament conservadora i sempre gasiva amb els costos, ha tendit naturalment, a solucions econòmiques que han estat fruit d’una certa decantació durant els llargs períodes que s’han estat aplicant els procediments. Aquesta gasivitat endèmica ens ha portat de la ma a emprar una dinàmica estalviadora d’energia que, tot i ser positiva respecte a altres sectors industrials, permet matisos importants en sentit contrari: Tot problema que se li planteja a la construcció, siguin deformacions excessives, fissuracions o manques de durabilitat, mai s’han resolt a partir de premisses que incloguin el tema mediambiental, sinó que gaire bé sempre s’han resolt en base a mes gruixos, més material i, per tant, més pes. Ja se que no dic res de nou, però cal recordar que els nostres forjats consumeixen més de la meitat de la seva capacitat en autosostenir-se i així,.., la resta dels elements.
Si un gira la vista cap a altres camps del disseny (disseny industrial) qualsevol nou producte que aparegui, sempre presenta, junt amb la millora funcional que el justifica, un estalvi important en materials i, sempre, menys pes. (fins i tot els ordinadors).
En fi, per fer front als temes de medi ambient, no només hem de pensar en retocar les nostres instal·lacions o en engruixir els aïllaments, cal, per part de tots els agents de la construcció, un canvi radical de mentalitat.
Sabem que estalviar en el procés implica afinar els mètodes de disseny, això no em preocupa; en un any, varem ser capaços de canviar les taules de dibuix pels ordinadors en tots els nostres despatxos. El que realment em preocupa és que si, en paral·lel, no s’afinen els mètodes d’execució, la reducció de seccions que serà conseqüència dels processos d’optimització (més fàcils des que emprem ordinadors), implicarà accedir a nivells de seguretat menors que els actuals i això no hauria de passar o, al menys, no hauria de passar sense que ho sapiguem.
F. Mañà
(*) Nota: Per cert, s’ha demostrat que si l’usuari no té els coneixements suficients, aquells procediments que s’han arbitrat poden implicar sobre-costos en lloc d’estalvis, en no utilitzar-los correctament,
Podem entendre que, tal com proposa Cuchí, l’eficiència energètica esta molt vinculada a la etapa de ús, i., per tant, directament relacionada amb haver previst que l’usuari compti amb aquells elements que li permetran aplicar certs mètodes d’estalvi (*), entenem que en la proposta de Cuchí, molt dirigida a la etapa de disseny, voluntàriament, s’ha deixat de banda l’etapa de l’execució. En principi aquesta postura no sembla massa lògica ja que el fet de construir implica una gran demanda de recursos en forma de matèries primeres i d’energia, encara que la despesa energètica sol ser clarament inferior als consums corresponents a l’etapa d’ús.
Cal convenir, però, que la construcció, tremendament conservadora i sempre gasiva amb els costos, ha tendit naturalment, a solucions econòmiques que han estat fruit d’una certa decantació durant els llargs períodes que s’han estat aplicant els procediments. Aquesta gasivitat endèmica ens ha portat de la ma a emprar una dinàmica estalviadora d’energia que, tot i ser positiva respecte a altres sectors industrials, permet matisos importants en sentit contrari: Tot problema que se li planteja a la construcció, siguin deformacions excessives, fissuracions o manques de durabilitat, mai s’han resolt a partir de premisses que incloguin el tema mediambiental, sinó que gaire bé sempre s’han resolt en base a mes gruixos, més material i, per tant, més pes. Ja se que no dic res de nou, però cal recordar que els nostres forjats consumeixen més de la meitat de la seva capacitat en autosostenir-se i així,.., la resta dels elements.
Si un gira la vista cap a altres camps del disseny (disseny industrial) qualsevol nou producte que aparegui, sempre presenta, junt amb la millora funcional que el justifica, un estalvi important en materials i, sempre, menys pes. (fins i tot els ordinadors).
En fi, per fer front als temes de medi ambient, no només hem de pensar en retocar les nostres instal·lacions o en engruixir els aïllaments, cal, per part de tots els agents de la construcció, un canvi radical de mentalitat.
Sabem que estalviar en el procés implica afinar els mètodes de disseny, això no em preocupa; en un any, varem ser capaços de canviar les taules de dibuix pels ordinadors en tots els nostres despatxos. El que realment em preocupa és que si, en paral·lel, no s’afinen els mètodes d’execució, la reducció de seccions que serà conseqüència dels processos d’optimització (més fàcils des que emprem ordinadors), implicarà accedir a nivells de seguretat menors que els actuals i això no hauria de passar o, al menys, no hauria de passar sense que ho sapiguem.
F. Mañà
(*) Nota: Per cert, s’ha demostrat que si l’usuari no té els coneixements suficients, aquells procediments que s’han arbitrat poden implicar sobre-costos en lloc d’estalvis, en no utilitzar-los correctament,
fmanyar- Missatges : 2
Data d'inscripció : 20/03/2014
Re: CONGRÉS MUNDIAL D'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE WSB14
Ramon, respecte el comentari de que volies penjar la presentació del vostre edifici, al fòrum te un fil de tutorials amb manuals d'instruccions per penjar fotos i videos https://cambraprofessional.forocatalan.com/f30-tutorial_manuals-d-instruccions-i-procediments-del-forum. Espero que et serveixi d'ajuda.
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum