CONTRACTE ENTRE EL SOCI PROFESSIONAL I LA SEVA SOCIETAT (autònom? laboral?)

NOVETATS LEGISLATIVES RELACIÓ DELS SOCIS PROFESSIONALS AMB LA SEVA EMPRESA
Finalment sembla que la tesi que de sempre ha defensat  la Cambra s’ha imposat i finalment hi ha noves disposicions que deixen clar que el “normal” és que un soci professional d’una de les nostres empreses tingui amb la resta de socis que conformen la seva societat (despatx, estudi, gabinet etc.) de la qual és membre, un contracte social  i no pas un contracte laboral, com alguns gestors i assessors recomanaven i com alguns funcionaris de l’administració defensaven fent cas d’instruccions circulars i normes –que no havien estat dictades per les nostres societats professionals- que regulaven el funcionament del treball dels eventuals socis de les societats de capital ordinàries cap aquestes empreses.
El cas és que d’ençà de la promulgació de dues  lleis:
1a) Ley 26/2014, de 27 de noviembre, por la que se modifican la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas

La modificació de la llei de IRPF diu que  “se consideraran rendimientos íntegros de actividades economicas ... el ejercicio de las profesiones liberales... procedentes de una entidad en cuyo capital participe ....cuando el contibuyente este incluido... en el règimen de ...autonomos, o en una Mutualidad..(*1)..alternativa..”(*2)

(*1 i *2) Nota. Les nostres mútues para-col•legials. Tal com ja deia la llei de societats professionals. Disposició addicional 5a.

Per tant hi ha un reconeixement explícit que la nostra feina no pot ser tractada com un “rendiment del treball personal” derivat d’una relació laboral, sinó com un “rendiment de l’activitat econòmica” derivat de la nostra participació a l’empresa.

L’article específic complet es pot consultar a continuació
Dieciséis. Se modifica el artículo 27, que queda redactado de la siguiente forma:
«Artículo 27. Rendimientos íntegros de actividades económicas.
1. Se considerarán rendimientos íntegros de actividades económicas aquellos que, procediendo del trabajo personal y del capital conjuntamente, o de uno solo de estos factores, supongan por parte del contribuyente la ordenación por cuenta propia de medios de producción y de recursos humanos o de uno de ambos, con la finalidad de intervenir en la producción o distribución de bienes o servicios.
En particular, tienen esta consideración los rendimientos de las actividades extractivas, de fabricación, comercio o prestación de servicios, incluidas las de artesanía, agrícolas, forestales, ganaderas, pesqueras, de construcción, mineras, y el ejercicio de profesiones liberales, artísticas y deportivas.
No obstante, tratándose de rendimientos obtenidos por el contribuyente procedentes de una entidad en cuyo capital participe derivados de la realización de actividades incluidas en la Sección Segunda de las Tarifas del Impuesto sobre Actividades Económicas, aprobadas por el Real Decreto Legislativo 1175/1990, de 28 de septiembre, (*3) tendrán esta consideración cuando el contribuyente esté incluido, a tal efecto, en el régimen especial de la Seguridad Social de los trabajadores por cuenta propia o autónomos, o en una mutualidad de previsión social que actúe como alternativa al citado régimen especial conforme a lo previsto en la disposición adicional decimoquinta de la Ley 30/1995, de 8 de noviembre, de ordenación y supervisión de los seguros privados.

(*3) Nota: Totes les nostres professions estan incloses a la secció segona

2a) Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades  

La llei de l’Impost de societats rebla el clau, però posa uns condicionants, que se suposa que son  per tal d’evitar el frau, en allò que es coneix com a “falsos autònoms”

Així estableix que per tenir aquella consideració i per garantir que les retribucions s’ajusten a preu de mercat (operaciones vinculadas) la societat professional ha de:

a) obtenir com a mínim més del 75% dels ingressos com a fruit de la seva activitat professional (*4),  
b) satisfer que com a mínim la suma de totes les retribucions dels socis professionals  representin més del 75% dels resultats positius del compte d’explotació anual “tots els ingressos-totes les despeses (sense comptar-hi les retribucions als socis)”. Dit d’una altra manera que els beneficis o romanents no poden ser superiors al 25%.(*5)
c) tenir per escrit en el contracte social els barems de retribució dels socis amb criteris qualitatius i quantitatius funció de la seva contribució  la marxa de la societat (*6)
d) retribuir els socis professionals amb un import mínim d’1,5 vegades el sou dels professionals -no socis- treballadors de la societat i de categoria anàloga, i si no n’hi ha a 5 vegades el valor del “IPREM” (*7)
(*4) Nota. L’altre 25% per exemple podria venir del rendiments del seus actius, etc..)
(*5) Nota. Entenem que aquesta mesura a més a més del propòsit anterior, posa també un límit al rendiment dels socis purament capitalistes no professionals. Atés que si es decidís repartir beneficis com a màxim podrien ser del 25%  menys els impostos, i repartits entre tots els socis capitalistes professionals i no professionals
(*6) Nota. Tal com ja deia la llei de societats professionals en el seu article 10. I també a l’article 17.1f i 17.2
(*7) Nota. L’IPREM és un valor inferior al SMI (salari mínim interprofessional), per al 2015 te un valor anual de 6.390,13€/any que x 5 = 31.950,65€/any

L’article específic complet es pot consultar a continuació
6. A los efectos de lo previsto en el apartado 4 anterior, el contribuyente podrá considerar que el valor convenido coincide con el valor de mercado en el caso de una prestación de servicios por un socio profesional, persona física, a una entidad vinculada y se cumplan los siguientes requisitos:
a) Que más del 75 por ciento de los ingresos de la entidad procedan del ejercicio de actividades profesionales y cuente con los medios materiales y humanos adecuados para el desarrollo de la actividad.
b) Que la cuantía de las retribuciones correspondientes a la totalidad de los socios-profesionales por la prestación de servicios a la entidad no sea inferior al 75 por ciento del resultado previo a la deducción de las retribuciones correspondientes a la totalidad de los socios-profesionales por la prestación de sus servicios.
c) Que la cuantía de las retribuciones correspondientes a cada uno de los socios profesionales cumplan los siguientes requisitos:
1.º Se determine en función de la contribución efectuada por estos a la buena marcha de la entidad,  siendo necesario que consten por escrito los criterios cualitativos y/o cuantitativos aplicables.
2.º No sea inferior a 1,5 veces el salario medio de los asalariados de la entidad que cumplan funciones análogas a las de los socios profesionales de la entidad. En ausencia de estos últimos, la cuantía de las citadas retribuciones no podrá ser inferior a 5 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples.
El incumplimiento del requisito establecido en este número 2.º en relación con alguno de los socios-profesionales, no impedirá la aplicación de lo previsto en este apartado a los restantes socios-profesionales  
.

Sí els socis ho són de debò, no poden tenir contacte laboral ni per tant estar en nòmina de la societat.

Però què vol dir ser soci de debò?.
Dit d'una manera plana vol dir que és un professional que és juga les "garrofes" amb la resta de companys socis, tant si és el soci majoritari com si és el minoritari. Vol dir que participa en la presa de decisions de l'empresa. Vol dir que no està sotmès a cap disciplina laboral ni d'horari ni de vacances, sinó que està sotmès a un "contracte social" que signen entre tots els socis, on es fixen les obligacions i les responsabilitats, ètiques , professionals i empresarials.

(continuaré)

Vaig dir que continuaria i ho faig ara

Ser soci de debò crec que ha de voler  dir també que cada membre de la societat creu i practica els valors de la professió liberal que exerceix.

en vaig parlar en aquest mateix fòrum en un altre fil, aquest:
https://cambraprofessional.forocatalan.com/t8-que-es-una-professio-liberal

Una altre cosa és aquell professional que treballa en una empresa o enginyeria governada per uns empresaris que consideren la plantilla de treballadors titulats "arquitectes, enginyers, etc" exclusivament com a un "centre de producció" com qualsevol altre.

Sovint aquestes empreses no poden ser "societats professionals" perquè no satisfan els principis generals que la llei   2/2007 de societats professionals,  posa com a requisits bàsics, vull dir que el capital no és majoritàriament dels "socis professionals" ni la majoria de l'òrgan d'administració és en mans dels "socis professionals". Son allò que anomenem "societats d'intermediació"

En aquestes circumstàncies el professionals titulats que hi treballen han d'estar en nòmina.